diumenge, 23 de maig del 2010

OFF - ON

Grup Everest'10, em sentiu?

Després que l'expedició ha estat en OFF durant una setmana faig una crida per tal de reagrupar els membres, com si es tractés de passar revista de l'estat de cadascú, i posar-nos en ON. Haig de dir, karen, que m'alegra que t'hagis deixat caure pel blog i ens hagis informat del teu estat de salut (el físic bé però el cap no tant, què vols dir? que tens mal de cap? encara? Suposo que deu ser l'alçada...no?). M'estranya, però, que la Rosa no s'hagi posat en contacte amb nosaltres per mitjà del diari de l'expedició. Fa dies que deia que no tenia Internet i no sé en quin estat es troba.
Per això demano que ens reagrupem i que parlem de l'estratègia de difussió de la wiki que haurem de dur a terme en aquesta setmana. És veritat que estem a l'espera de saber el resultat obtingut de la PAC 3 i si caldrà retocar o no alguna cosa, però hem de pensar en les tasques de la PAC 4 (o sigui, del trajecte final de l'expedició). Ojalà que la PAC 4 sigui una feina de col·laboració com l'anterior!

dimarts, 18 de maig del 2010

Desastre!

Quin desastre! Jo m'havia oblidat això d'escriure en un blog... i la meva pregunta principal és que s'escriu en un blog?
He llegit les vostres entrades. I sí, ja estem pel cim final. Ningú va dir que pujar amunt del cim fos fàcil, però tampoc impossible.
A veure que ens depara aquesta Pac 4... i a veure si alguns membres del grup (m'anomeno a mi mateixa) ens recuperem en tots els aspectes. Diguem que el físic ja el tenim bastant recuperat. Ara, el del cap no s'arrecla tan fàcilment, crec que queda de per vida...
És una gran ajuda comptar amb companys com vosaltres. Gràcies!

diumenge, 16 de maig del 2010

Sorpresa, sorpresa

Companyes,

Aquesta setmana passada ha estat de pànic perquè hi havia moltes coses a fer. Ens havíem repartit la feina entre els tres i, haig de dir, que va ser per mi una sorpresa el volum de feina que estàveu disposades fer. A més a més, no sabíem què passaria amb la Marta, amb el seu punt de l'índex... al final però, sorpresa!: l'has fet tot tu Rosa (genial!). Amb tot, l'estrés del dilluns i el dimarts ha estat palpable, només cal llegir el missatge "Cumbres borrascosas". I sí, Karen, ens has fet patir moltíssim perquè no deies res i passaven les hores i els dies... al final però, sorpresa!: el mapa conceptual fet i el tret de sortida dels punts que et tocaven de l'índex! Després d'això la PAC estava clarament en marxa i (aquest cop sí) estàvem fent un treball en equip (entre més de dues persones), quina sorpresa! Hi ha hagut de tot entre sorpresa i sorpresa: desànim, cansament, una mena de cabreig amb el món en general (bé, amb la muntanya si voleu perquè és tant dura com bella) i fins i tot una varicel·la! Però ara, aturats on estem, val la pena veure el troç de pujada que hem fet: És molt! Noies, ens hem de preparar perquè aviat farem el cim!



dilluns, 10 de maig del 2010

"Cumbres borrascosas"

Acabo de llegir el post del Pol i no he pogut fer res més que riure, encara que el títol sigui el de "Males noticies", ja que ell fa referència a la pèrdua d'una de les integrants del grup, que a hores d'ara sembla totalment irreversible. M'he rigut, perquè a sobre jo tinc la sensació d'estar perdent a un altra membre del grup. De fet ningú ha dit en cap moment que pujar a l'Everest sigui fàcil, no?? crec que aquesta frase ja l'he repetit, però es que la pujada no vegis com es complica, a mesura que s'acosta el dia de l'entrega.

Ric també, perquè acabo de xafardejar un dels altres blogs de gent de l'assignatura (primer dia, ja que no havia tingut ni temps) i he pogut llegir que sembla que hi ha gent que s'aburreix una mica, ja que l'asignatura se'ls fa petita. Ostres, a mi em falta temps, mans i ulls per poder assimilar tot el que estic aprenent, però, es veritat hi ha gent per tot en aquest món. Però si, no puc fer res més que riure, per que estic nerviosa, falten dos dies per a l'entrega i encara haig de fer mil coses...o sigui, que "pies en polvorosa" i a seguir pujant!

dissabte, 8 de maig del 2010

Males notícies

Companyes de fatigues,

Estic pensant en la possible pèrdua d'un membre del grup. Fa dies que miro endarrere i no la veig. La corda que duia lligada a nosaltres està molt destensada... em penso el pitjor! La crido i no respon (li he enviat un missatge a la seva bústia personal). Talment sembla que hagi desaparescut entre la boira del que, ara sí, sembla ser el començament del cim... I nosaltres com estem? Bé, no? Nosaltres sí que estem en forma?

Ja ho sabíem, però, que intentar aconseguir una proesa com la que estem fent (sent uns totals desconeixedors del medi en el qual ens trobem) significa soportar innumerables sotragades.

Per si de cas, un últim intent desesperat: - MAAARRTAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

dimarts, 4 de maig del 2010

ascenció a l'everest

Ningú ha dit, que l'ascenció a l'everest sigui fàcil...

De moment estem a mig camí i encara hem d'adaptar una mica el pas de pujada que portem...
Es veritat que el ritme de treball hauria de ser més intens i alhora més participatiu...No es poden deixar les coses per a l'últim moment i s'haurien de crear més debats entre nosaltres, que alhora crearien una comunicació més fluïda, que es el que ens fa falta, entre d'altres coses.

No es fàcil barallar-se, al menys per mi, amb aquest món ple de noves tecnològies, i més encara, desprès d'haver treballat gairebé nou hores seguides.
Tot i així, estic molt engrescada i molt contenta de poder accedir a unes noves eines que abans eren del tot desconegudes per a mi.

anem pel bon camí, però ens falta una mica més de constancia i dedicació. La tercera PAC es la nostra PAC.

diumenge, 2 de maig del 2010

El que rutlla i...el que no!

Hola noies!

Aprofitant aquests dies de descans abans no comencem (ja mateix) amb les tasques de la PAC 3 és un bon moment per a reflexionar sobre els punts forts i els febles que (segons el meu punt de vista) han estat els més significatius fins ara al grup:

Els punts forts
  • L'actitud cívica de tots els membres del grup pel que fa als comentaris dels missatges.
  • La facilitat en arribar a acords grupals.
  • L'acceptació de propostes sense buscar obstacles innecessaris.
  • La bona col·laboració entre alguns membres del grup.
Els punts febles
  • Les absències no previstes, que demostren que no s'està complint amb el punt dels acords grupals referents a freqüència de connexió.
  • Un cert "deixar fer" que sembla més aviat "que ho facin els altres"(que cadascú pensi si això li escau o no).
  • Manca de comunicació (entre alguns membres del grup).

Espero que en aquesta PAC 3 que iniciarem en breu poguem millorar els aspectes negatius que he citat i que, al final del projecte, els comentaris negatius s'hagin solucionat!