Ara si que estem arribant a la recta final!!
Fent un cop d’ull a tot el que ha suposat l’assignatura, puc treure una valoració positiva del que ha estat la feina feta. No ha estat tasca fàcil. El fet de descobrir noves eines i aplicacions ha sigut molt enriquidor per a mi, però també hi hagut moments de pànic, de...això jo no ho puc fer , o coses per l’estil. Però bé, aquí estem, a les acaballes del curs amb la motxilla plena de nous coneixements. Delicious, blocs, wikis, Cmap Tools, Dropbox. L’assignatura m’ha obert un nou món, el de les TIC, però penso que ara es cosa meva aprofundir amb algunes de les eines, ja que la rapidesa de l’assignatura, a vegades ha fet que no pogués treure el “suquillo” que li podria haver tret.
La veritat es que quan vaig llegir que hauríem de fe,r un projecte en grup virtual i elaborar una wiki, vaig pensar que seria missió impossible. A més, per la meva part, tenia unes vacances lligades al bell mig de la segona PAC. Aquí haig de donar les gràcies al nostre tutor, el Joan, per no deixar-me llençar la tovallola, com vaig intentar fer en un principi.
Del treball en grup, que dir...no es fàcil fer una planificació d’un treball fantasma, que encara no saps com serà, però malgrat tot hem anat sortejant tots els imprevistos: l’absència d’un membre del grup per vacances, la baixa d’una membre del grup, sense comunicar-nos-ho a la resta de companys, i la mudança de país d’una altra, de la qual encara no tenim noticies...Tot i així, no ens ha faltat comunicació entre els que quedàvem, ens hem adaptat a les circumstàncies i hem seguit el projecte endavant. D'això si que s'en diu superació personal!
Pel que fa als debats...penso que son enriquidors fins a cert punt. Masses intervencions que a vegades donen massa voltes al mateix tema, però es clar, es normal, ja que hem de respondre tots els alumnes, que no som pocs. Però bé, davant la multitud de missatges del debat inicial, recordo obrir la UOC i tenir esperant uns 30 missatges, el debat final ha sigut molt millor, qüestió de planificació del temps, que ha fet que pogués llegir cada dia els missatges i no deixar res endarrerit.
Res més, donar les gràcies als companys de grup, en especial al Pol, per tota la feina feta. Penso que malgrat tot, hem portat a terme una wiki molt completa, de la qual estic molt contenta. No creus? A reveure!
dissabte, 12 de juny del 2010
diumenge, 30 de maig del 2010
Fi de trajecte
Noies,
La wiki està acabada i només queda l'última tasca de l'assignatura però és una tasca individual. Per tant, hem arribat al final del treball en grup, ara sí que hem fet el cim no? Super eh?
Amb aquest últim missatge m'agradaria valorar el que ha representat la feina en grup i el resultat final de l'experiència. De fet ahir ja vaig escriure un post on feia referència a la meva experiència personal com a coordinador, per tant no em repetiré. Sí que m'agradaria dir que m'he adonat de la grandíssima importància que té conèixer bé els membres del grup amb qui has de col·laborar abans no t'impliquis en una tasca col·lectiva, per estalviar-te sorpreses molt desagradables.
Per sort els membres que hem quedat al final del treball ens hem donat suport incondicional i hem demostrat que és possible coordinar-se mínimament per tal que la feina "tiri" endavant. I així ha estat.
De l'experiència veig que només és possible una bona feina grupal si tots els membres tenen un nivell semblant de motivació i implicació en el treball. Per tant, sé que quan em torni a tocar fer un treball en grup preguntaré abans de res pel nivell d'implicació dels possibles candidats a ser companys de d'equip. Cal bombardejar amb preguntes per tal de conèixer els altres!!! També veig que és important tenir clar què sap fer cadascú, quins punts forts té. Això facilita molt el repartiment de tasques. A més a més, cal saber com és cadascú (passota, molt perfeccionista, fàcilment irritable, etc.).
En definitiva, que m'he adonat que des d'un primer moment cal deixar les coses claríssimes. No va bé això d'imaginar que l'altre serà responsable, eficient, cumplidor, etc. La imaginació i la intuïció poden jugar-te males passades. Cal bombardejar amb preguntes als altres abans de decidir si vols treballar-hi conjuntament. El resultat final de l'experiència? Doncs veig que la tria d'uns bons companys de treball és bona per dos motius, almenys: 1. Perquè gairebé assegura l'èxit del treball i 2. Perquè el resultat enriqueix a tots els membres gràcies a l'intercanvi d'opinions.
I ara, per finalitzar, us demano Rosa i Karen, que feu un últim esforç d'imaginació (així com hem equiparat la realització de la wiki amb l'ascensió a l'Everest) i us imagineu que acabem de veure una peli (la peli que tots nosaltres hem fet durant aquests mesos junts creant la wiki i pujant com uns condenats la muntanya) i justament ara sona la banda sonora final de la filmació. Us proposo aquesta banda sonora per despedir el treball en grup.
The End.
La wiki està acabada i només queda l'última tasca de l'assignatura però és una tasca individual. Per tant, hem arribat al final del treball en grup, ara sí que hem fet el cim no? Super eh?
Amb aquest últim missatge m'agradaria valorar el que ha representat la feina en grup i el resultat final de l'experiència. De fet ahir ja vaig escriure un post on feia referència a la meva experiència personal com a coordinador, per tant no em repetiré. Sí que m'agradaria dir que m'he adonat de la grandíssima importància que té conèixer bé els membres del grup amb qui has de col·laborar abans no t'impliquis en una tasca col·lectiva, per estalviar-te sorpreses molt desagradables.
Per sort els membres que hem quedat al final del treball ens hem donat suport incondicional i hem demostrat que és possible coordinar-se mínimament per tal que la feina "tiri" endavant. I així ha estat.
De l'experiència veig que només és possible una bona feina grupal si tots els membres tenen un nivell semblant de motivació i implicació en el treball. Per tant, sé que quan em torni a tocar fer un treball en grup preguntaré abans de res pel nivell d'implicació dels possibles candidats a ser companys de d'equip. Cal bombardejar amb preguntes per tal de conèixer els altres!!! També veig que és important tenir clar què sap fer cadascú, quins punts forts té. Això facilita molt el repartiment de tasques. A més a més, cal saber com és cadascú (passota, molt perfeccionista, fàcilment irritable, etc.).
En definitiva, que m'he adonat que des d'un primer moment cal deixar les coses claríssimes. No va bé això d'imaginar que l'altre serà responsable, eficient, cumplidor, etc. La imaginació i la intuïció poden jugar-te males passades. Cal bombardejar amb preguntes als altres abans de decidir si vols treballar-hi conjuntament. El resultat final de l'experiència? Doncs veig que la tria d'uns bons companys de treball és bona per dos motius, almenys: 1. Perquè gairebé assegura l'èxit del treball i 2. Perquè el resultat enriqueix a tots els membres gràcies a l'intercanvi d'opinions.
I ara, per finalitzar, us demano Rosa i Karen, que feu un últim esforç d'imaginació (així com hem equiparat la realització de la wiki amb l'ascensió a l'Everest) i us imagineu que acabem de veure una peli (la peli que tots nosaltres hem fet durant aquests mesos junts creant la wiki i pujant com uns condenats la muntanya) i justament ara sona la banda sonora final de la filmació. Us proposo aquesta banda sonora per despedir el treball en grup.
The End.
dissabte, 29 de maig del 2010
Reflexions en hores baixes
Rosa i Karen,
Ara que he llegit la teva valoració al blog Rosa (ah gràcies per citar el paper del coordinador) he pensat críticament sobre la meva feina de coordinar. Fins ara no n'era conscient del paper que tenia perquè hi havia feina per fer (tot a anat tant a "lo loco") fixa't! Doncs això, que he vist clarament que per ser un coordinador en tota regla cal tenir molt bones maneres, ser políticament correcte i ser molt empàtic i tot això...i, sincerament, un cop vist el recorregut tortuós per el que he passat penso que jo no sóc així nooooooooooooooooo! Més aviat, veient com ha anat tot, tinc una imatge antipàtica de la meva tasca de coordinar. És complicat, però, verbalitzar-ho. Sé (i ara em poso molt crític segurament excessívament crític) que hauria de fer un màster per a aprendre a coordinar i que l'experiència ha servit per adornar-me justament de la dificultat que representa estar al capdavant d'un grup de persones, dirigint i responsabilitzant-te de tot. Ara bé, he fet el que he pogut. ;-)
Ciaoooooo!
Pol.
Ara que he llegit la teva valoració al blog Rosa (ah gràcies per citar el paper del coordinador) he pensat críticament sobre la meva feina de coordinar. Fins ara no n'era conscient del paper que tenia perquè hi havia feina per fer (tot a anat tant a "lo loco") fixa't! Doncs això, que he vist clarament que per ser un coordinador en tota regla cal tenir molt bones maneres, ser políticament correcte i ser molt empàtic i tot això...i, sincerament, un cop vist el recorregut tortuós per el que he passat penso que jo no sóc així nooooooooooooooooo! Més aviat, veient com ha anat tot, tinc una imatge antipàtica de la meva tasca de coordinar. És complicat, però, verbalitzar-ho. Sé (i ara em poso molt crític segurament excessívament crític) que hauria de fer un màster per a aprendre a coordinar i que l'experiència ha servit per adornar-me justament de la dificultat que representa estar al capdavant d'un grup de persones, dirigint i responsabilitzant-te de tot. Ara bé, he fet el que he pogut. ;-)
Ciaoooooo!
Pol.
Comencem a veure el cim...vull dir...la wiki...
Estem a poques hores del tancament de la nostra wiki. Cal dir que no ha estat una tasca gaire fàcil. El nostre camí ha estat ple d'entrebancs vàris, però que finalment han donat el seu fruit. Potser una mica anàrquic tot plegat. Hem seguit alguns punts dels acords inicials, però també hem improvitzat molt sobre la marxa. Mirant enrera, em sembla que a vegades hem fet ziga zaga, però sempre hem tornat al bon camí, i penso que això es reflexa en les valoracions que ens ha fet el joan en cadascuna de les PACS entregades...
Ara ja començo a veure el cim...estic cansada, però al mateix temps satisfeta amb la feina feta, amb els companys i amb el contingut del treball.
Volia fer referència a la figura de coordinador fixe que vam triar al principi de l'assignatura, crec que per nosaltres ha estat molt important per mantenir el grup i posar una mica les directrius a seguir.
Cal dir que els que hem quedat, ens ho hem treballat molt...i res...en unes hores penjem el nostre treball a l'espai debat, i seguim caminant fins arribar a dalt de tot.
Sort,
Ara ja començo a veure el cim...estic cansada, però al mateix temps satisfeta amb la feina feta, amb els companys i amb el contingut del treball.
Volia fer referència a la figura de coordinador fixe que vam triar al principi de l'assignatura, crec que per nosaltres ha estat molt important per mantenir el grup i posar una mica les directrius a seguir.
Cal dir que els que hem quedat, ens ho hem treballat molt...i res...en unes hores penjem el nostre treball a l'espai debat, i seguim caminant fins arribar a dalt de tot.
Sort,
diumenge, 23 de maig del 2010
OFF - ON
Grup Everest'10, em sentiu?
Després que l'expedició ha estat en OFF durant una setmana faig una crida per tal de reagrupar els membres, com si es tractés de passar revista de l'estat de cadascú, i posar-nos en ON. Haig de dir, karen, que m'alegra que t'hagis deixat caure pel blog i ens hagis informat del teu estat de salut (el físic bé però el cap no tant, què vols dir? que tens mal de cap? encara? Suposo que deu ser l'alçada...no?). M'estranya, però, que la Rosa no s'hagi posat en contacte amb nosaltres per mitjà del diari de l'expedició. Fa dies que deia que no tenia Internet i no sé en quin estat es troba.
Per això demano que ens reagrupem i que parlem de l'estratègia de difussió de la wiki que haurem de dur a terme en aquesta setmana. És veritat que estem a l'espera de saber el resultat obtingut de la PAC 3 i si caldrà retocar o no alguna cosa, però hem de pensar en les tasques de la PAC 4 (o sigui, del trajecte final de l'expedició). Ojalà que la PAC 4 sigui una feina de col·laboració com l'anterior!
Després que l'expedició ha estat en OFF durant una setmana faig una crida per tal de reagrupar els membres, com si es tractés de passar revista de l'estat de cadascú, i posar-nos en ON. Haig de dir, karen, que m'alegra que t'hagis deixat caure pel blog i ens hagis informat del teu estat de salut (el físic bé però el cap no tant, què vols dir? que tens mal de cap? encara? Suposo que deu ser l'alçada...no?). M'estranya, però, que la Rosa no s'hagi posat en contacte amb nosaltres per mitjà del diari de l'expedició. Fa dies que deia que no tenia Internet i no sé en quin estat es troba.
Per això demano que ens reagrupem i que parlem de l'estratègia de difussió de la wiki que haurem de dur a terme en aquesta setmana. És veritat que estem a l'espera de saber el resultat obtingut de la PAC 3 i si caldrà retocar o no alguna cosa, però hem de pensar en les tasques de la PAC 4 (o sigui, del trajecte final de l'expedició). Ojalà que la PAC 4 sigui una feina de col·laboració com l'anterior!
dimarts, 18 de maig del 2010
Desastre!
Quin desastre! Jo m'havia oblidat això d'escriure en un blog... i la meva pregunta principal és que s'escriu en un blog?
He llegit les vostres entrades. I sí, ja estem pel cim final. Ningú va dir que pujar amunt del cim fos fàcil, però tampoc impossible.
A veure que ens depara aquesta Pac 4... i a veure si alguns membres del grup (m'anomeno a mi mateixa) ens recuperem en tots els aspectes. Diguem que el físic ja el tenim bastant recuperat. Ara, el del cap no s'arrecla tan fàcilment, crec que queda de per vida...
És una gran ajuda comptar amb companys com vosaltres. Gràcies!
He llegit les vostres entrades. I sí, ja estem pel cim final. Ningú va dir que pujar amunt del cim fos fàcil, però tampoc impossible.
A veure que ens depara aquesta Pac 4... i a veure si alguns membres del grup (m'anomeno a mi mateixa) ens recuperem en tots els aspectes. Diguem que el físic ja el tenim bastant recuperat. Ara, el del cap no s'arrecla tan fàcilment, crec que queda de per vida...
És una gran ajuda comptar amb companys com vosaltres. Gràcies!
diumenge, 16 de maig del 2010
Sorpresa, sorpresa
Companyes,
Aquesta setmana passada ha estat de pànic perquè hi havia moltes coses a fer. Ens havíem repartit la feina entre els tres i, haig de dir, que va ser per mi una sorpresa el volum de feina que estàveu disposades fer. A més a més, no sabíem què passaria amb la Marta, amb el seu punt de l'índex... al final però, sorpresa!: l'has fet tot tu Rosa (genial!). Amb tot, l'estrés del dilluns i el dimarts ha estat palpable, només cal llegir el missatge "Cumbres borrascosas". I sí, Karen, ens has fet patir moltíssim perquè no deies res i passaven les hores i els dies... al final però, sorpresa!: el mapa conceptual fet i el tret de sortida dels punts que et tocaven de l'índex! Després d'això la PAC estava clarament en marxa i (aquest cop sí) estàvem fent un treball en equip (entre més de dues persones), quina sorpresa! Hi ha hagut de tot entre sorpresa i sorpresa: desànim, cansament, una mena de cabreig amb el món en general (bé, amb la muntanya si voleu perquè és tant dura com bella) i fins i tot una varicel·la! Però ara, aturats on estem, val la pena veure el troç de pujada que hem fet: És molt! Noies, ens hem de preparar perquè aviat farem el cim!
Aquesta setmana passada ha estat de pànic perquè hi havia moltes coses a fer. Ens havíem repartit la feina entre els tres i, haig de dir, que va ser per mi una sorpresa el volum de feina que estàveu disposades fer. A més a més, no sabíem què passaria amb la Marta, amb el seu punt de l'índex... al final però, sorpresa!: l'has fet tot tu Rosa (genial!). Amb tot, l'estrés del dilluns i el dimarts ha estat palpable, només cal llegir el missatge "Cumbres borrascosas". I sí, Karen, ens has fet patir moltíssim perquè no deies res i passaven les hores i els dies... al final però, sorpresa!: el mapa conceptual fet i el tret de sortida dels punts que et tocaven de l'índex! Després d'això la PAC estava clarament en marxa i (aquest cop sí) estàvem fent un treball en equip (entre més de dues persones), quina sorpresa! Hi ha hagut de tot entre sorpresa i sorpresa: desànim, cansament, una mena de cabreig amb el món en general (bé, amb la muntanya si voleu perquè és tant dura com bella) i fins i tot una varicel·la! Però ara, aturats on estem, val la pena veure el troç de pujada que hem fet: És molt! Noies, ens hem de preparar perquè aviat farem el cim!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)