dissabte, 29 de maig del 2010

Reflexions en hores baixes

Rosa i Karen,

Ara que he llegit la teva valoració al blog Rosa (ah gràcies per citar el paper del coordinador) he pensat críticament sobre la meva feina de coordinar. Fins ara no n'era conscient del paper que tenia perquè hi havia feina per fer (tot a anat tant a "lo loco") fixa't! Doncs això, que he vist clarament que per ser un coordinador en tota regla cal tenir molt bones maneres, ser políticament correcte i ser molt empàtic i tot això...i, sincerament, un cop vist el recorregut tortuós per el que he passat penso que jo no sóc així nooooooooooooooooo! Més aviat, veient com ha anat tot, tinc una imatge antipàtica de la meva tasca de coordinar. És complicat, però, verbalitzar-ho. Sé (i ara em poso molt crític segurament excessívament crític) que hauria de fer un màster per a aprendre a coordinar i que l'experiència ha servit per adornar-me justament de la dificultat que representa estar al capdavant d'un grup de persones, dirigint i responsabilitzant-te de tot. Ara bé, he fet el que he pogut. ;-)


Ciaoooooo!
Pol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada