Companyes de fatigues,
Estic pensant en la possible pèrdua d'un membre del grup. Fa dies que miro endarrere i no la veig. La corda que duia lligada a nosaltres està molt destensada... em penso el pitjor! La crido i no respon (li he enviat un missatge a la seva bústia personal). Talment sembla que hagi desaparescut entre la boira del que, ara sí, sembla ser el començament del cim... I nosaltres com estem? Bé, no? Nosaltres sí que estem en forma?
Ja ho sabíem, però, que intentar aconseguir una proesa com la que estem fent (sent uns totals desconeixedors del medi en el qual ens trobem) significa soportar innumerables sotragades.
Per si de cas, un últim intent desesperat: - MAAARRTAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada