Noies,
La wiki està acabada i només queda l'última tasca de l'assignatura però és una tasca individual. Per tant, hem arribat al final del treball en grup, ara sí que hem fet el cim no? Super eh?
Amb aquest últim missatge m'agradaria valorar el que ha representat la feina en grup i el resultat final de l'experiència. De fet ahir ja vaig escriure un post on feia referència a la meva experiència personal com a coordinador, per tant no em repetiré. Sí que m'agradaria dir que m'he adonat de la grandíssima importància que té conèixer bé els membres del grup amb qui has de col·laborar abans no t'impliquis en una tasca col·lectiva, per estalviar-te sorpreses molt desagradables.
Per sort els membres que hem quedat al final del treball ens hem donat suport incondicional i hem demostrat que és possible coordinar-se mínimament per tal que la feina "tiri" endavant. I així ha estat.
De l'experiència veig que només és possible una bona feina grupal si tots els membres tenen un nivell semblant de motivació i implicació en el treball. Per tant, sé que quan em torni a tocar fer un treball en grup preguntaré abans de res pel nivell d'implicació dels possibles candidats a ser companys de d'equip. Cal bombardejar amb preguntes per tal de conèixer els altres!!! També veig que és important tenir clar què sap fer cadascú, quins punts forts té. Això facilita molt el repartiment de tasques. A més a més, cal saber com és cadascú (passota, molt perfeccionista, fàcilment irritable, etc.).
En definitiva, que m'he adonat que des d'un primer moment cal deixar les coses claríssimes. No va bé això d'imaginar que l'altre serà responsable, eficient, cumplidor, etc. La imaginació i la intuïció poden jugar-te males passades. Cal bombardejar amb preguntes als altres abans de decidir si vols treballar-hi conjuntament. El resultat final de l'experiència? Doncs veig que la tria d'uns bons companys de treball és bona per dos motius, almenys: 1. Perquè gairebé assegura l'èxit del treball i 2. Perquè el resultat enriqueix a tots els membres gràcies a l'intercanvi d'opinions.
I ara, per finalitzar, us demano Rosa i Karen, que feu un últim esforç d'imaginació (així com hem equiparat la realització de la wiki amb l'ascensió a l'Everest) i us imagineu que acabem de veure una peli (la peli que tots nosaltres hem fet durant aquests mesos junts creant la wiki i pujant com uns condenats la muntanya) i justament ara sona la banda sonora final de la filmació. Us proposo aquesta banda sonora per despedir el treball en grup.
The End.
diumenge, 30 de maig del 2010
dissabte, 29 de maig del 2010
Reflexions en hores baixes
Rosa i Karen,
Ara que he llegit la teva valoració al blog Rosa (ah gràcies per citar el paper del coordinador) he pensat críticament sobre la meva feina de coordinar. Fins ara no n'era conscient del paper que tenia perquè hi havia feina per fer (tot a anat tant a "lo loco") fixa't! Doncs això, que he vist clarament que per ser un coordinador en tota regla cal tenir molt bones maneres, ser políticament correcte i ser molt empàtic i tot això...i, sincerament, un cop vist el recorregut tortuós per el que he passat penso que jo no sóc així nooooooooooooooooo! Més aviat, veient com ha anat tot, tinc una imatge antipàtica de la meva tasca de coordinar. És complicat, però, verbalitzar-ho. Sé (i ara em poso molt crític segurament excessívament crític) que hauria de fer un màster per a aprendre a coordinar i que l'experiència ha servit per adornar-me justament de la dificultat que representa estar al capdavant d'un grup de persones, dirigint i responsabilitzant-te de tot. Ara bé, he fet el que he pogut. ;-)
Ciaoooooo!
Pol.
Ara que he llegit la teva valoració al blog Rosa (ah gràcies per citar el paper del coordinador) he pensat críticament sobre la meva feina de coordinar. Fins ara no n'era conscient del paper que tenia perquè hi havia feina per fer (tot a anat tant a "lo loco") fixa't! Doncs això, que he vist clarament que per ser un coordinador en tota regla cal tenir molt bones maneres, ser políticament correcte i ser molt empàtic i tot això...i, sincerament, un cop vist el recorregut tortuós per el que he passat penso que jo no sóc així nooooooooooooooooo! Més aviat, veient com ha anat tot, tinc una imatge antipàtica de la meva tasca de coordinar. És complicat, però, verbalitzar-ho. Sé (i ara em poso molt crític segurament excessívament crític) que hauria de fer un màster per a aprendre a coordinar i que l'experiència ha servit per adornar-me justament de la dificultat que representa estar al capdavant d'un grup de persones, dirigint i responsabilitzant-te de tot. Ara bé, he fet el que he pogut. ;-)
Ciaoooooo!
Pol.
Comencem a veure el cim...vull dir...la wiki...
Estem a poques hores del tancament de la nostra wiki. Cal dir que no ha estat una tasca gaire fàcil. El nostre camí ha estat ple d'entrebancs vàris, però que finalment han donat el seu fruit. Potser una mica anàrquic tot plegat. Hem seguit alguns punts dels acords inicials, però també hem improvitzat molt sobre la marxa. Mirant enrera, em sembla que a vegades hem fet ziga zaga, però sempre hem tornat al bon camí, i penso que això es reflexa en les valoracions que ens ha fet el joan en cadascuna de les PACS entregades...
Ara ja començo a veure el cim...estic cansada, però al mateix temps satisfeta amb la feina feta, amb els companys i amb el contingut del treball.
Volia fer referència a la figura de coordinador fixe que vam triar al principi de l'assignatura, crec que per nosaltres ha estat molt important per mantenir el grup i posar una mica les directrius a seguir.
Cal dir que els que hem quedat, ens ho hem treballat molt...i res...en unes hores penjem el nostre treball a l'espai debat, i seguim caminant fins arribar a dalt de tot.
Sort,
Ara ja començo a veure el cim...estic cansada, però al mateix temps satisfeta amb la feina feta, amb els companys i amb el contingut del treball.
Volia fer referència a la figura de coordinador fixe que vam triar al principi de l'assignatura, crec que per nosaltres ha estat molt important per mantenir el grup i posar una mica les directrius a seguir.
Cal dir que els que hem quedat, ens ho hem treballat molt...i res...en unes hores penjem el nostre treball a l'espai debat, i seguim caminant fins arribar a dalt de tot.
Sort,
diumenge, 23 de maig del 2010
OFF - ON
Grup Everest'10, em sentiu?
Després que l'expedició ha estat en OFF durant una setmana faig una crida per tal de reagrupar els membres, com si es tractés de passar revista de l'estat de cadascú, i posar-nos en ON. Haig de dir, karen, que m'alegra que t'hagis deixat caure pel blog i ens hagis informat del teu estat de salut (el físic bé però el cap no tant, què vols dir? que tens mal de cap? encara? Suposo que deu ser l'alçada...no?). M'estranya, però, que la Rosa no s'hagi posat en contacte amb nosaltres per mitjà del diari de l'expedició. Fa dies que deia que no tenia Internet i no sé en quin estat es troba.
Per això demano que ens reagrupem i que parlem de l'estratègia de difussió de la wiki que haurem de dur a terme en aquesta setmana. És veritat que estem a l'espera de saber el resultat obtingut de la PAC 3 i si caldrà retocar o no alguna cosa, però hem de pensar en les tasques de la PAC 4 (o sigui, del trajecte final de l'expedició). Ojalà que la PAC 4 sigui una feina de col·laboració com l'anterior!
Després que l'expedició ha estat en OFF durant una setmana faig una crida per tal de reagrupar els membres, com si es tractés de passar revista de l'estat de cadascú, i posar-nos en ON. Haig de dir, karen, que m'alegra que t'hagis deixat caure pel blog i ens hagis informat del teu estat de salut (el físic bé però el cap no tant, què vols dir? que tens mal de cap? encara? Suposo que deu ser l'alçada...no?). M'estranya, però, que la Rosa no s'hagi posat en contacte amb nosaltres per mitjà del diari de l'expedició. Fa dies que deia que no tenia Internet i no sé en quin estat es troba.
Per això demano que ens reagrupem i que parlem de l'estratègia de difussió de la wiki que haurem de dur a terme en aquesta setmana. És veritat que estem a l'espera de saber el resultat obtingut de la PAC 3 i si caldrà retocar o no alguna cosa, però hem de pensar en les tasques de la PAC 4 (o sigui, del trajecte final de l'expedició). Ojalà que la PAC 4 sigui una feina de col·laboració com l'anterior!
dimarts, 18 de maig del 2010
Desastre!
Quin desastre! Jo m'havia oblidat això d'escriure en un blog... i la meva pregunta principal és que s'escriu en un blog?
He llegit les vostres entrades. I sí, ja estem pel cim final. Ningú va dir que pujar amunt del cim fos fàcil, però tampoc impossible.
A veure que ens depara aquesta Pac 4... i a veure si alguns membres del grup (m'anomeno a mi mateixa) ens recuperem en tots els aspectes. Diguem que el físic ja el tenim bastant recuperat. Ara, el del cap no s'arrecla tan fàcilment, crec que queda de per vida...
És una gran ajuda comptar amb companys com vosaltres. Gràcies!
He llegit les vostres entrades. I sí, ja estem pel cim final. Ningú va dir que pujar amunt del cim fos fàcil, però tampoc impossible.
A veure que ens depara aquesta Pac 4... i a veure si alguns membres del grup (m'anomeno a mi mateixa) ens recuperem en tots els aspectes. Diguem que el físic ja el tenim bastant recuperat. Ara, el del cap no s'arrecla tan fàcilment, crec que queda de per vida...
És una gran ajuda comptar amb companys com vosaltres. Gràcies!
diumenge, 16 de maig del 2010
Sorpresa, sorpresa
Companyes,
Aquesta setmana passada ha estat de pànic perquè hi havia moltes coses a fer. Ens havíem repartit la feina entre els tres i, haig de dir, que va ser per mi una sorpresa el volum de feina que estàveu disposades fer. A més a més, no sabíem què passaria amb la Marta, amb el seu punt de l'índex... al final però, sorpresa!: l'has fet tot tu Rosa (genial!). Amb tot, l'estrés del dilluns i el dimarts ha estat palpable, només cal llegir el missatge "Cumbres borrascosas". I sí, Karen, ens has fet patir moltíssim perquè no deies res i passaven les hores i els dies... al final però, sorpresa!: el mapa conceptual fet i el tret de sortida dels punts que et tocaven de l'índex! Després d'això la PAC estava clarament en marxa i (aquest cop sí) estàvem fent un treball en equip (entre més de dues persones), quina sorpresa! Hi ha hagut de tot entre sorpresa i sorpresa: desànim, cansament, una mena de cabreig amb el món en general (bé, amb la muntanya si voleu perquè és tant dura com bella) i fins i tot una varicel·la! Però ara, aturats on estem, val la pena veure el troç de pujada que hem fet: És molt! Noies, ens hem de preparar perquè aviat farem el cim!
Aquesta setmana passada ha estat de pànic perquè hi havia moltes coses a fer. Ens havíem repartit la feina entre els tres i, haig de dir, que va ser per mi una sorpresa el volum de feina que estàveu disposades fer. A més a més, no sabíem què passaria amb la Marta, amb el seu punt de l'índex... al final però, sorpresa!: l'has fet tot tu Rosa (genial!). Amb tot, l'estrés del dilluns i el dimarts ha estat palpable, només cal llegir el missatge "Cumbres borrascosas". I sí, Karen, ens has fet patir moltíssim perquè no deies res i passaven les hores i els dies... al final però, sorpresa!: el mapa conceptual fet i el tret de sortida dels punts que et tocaven de l'índex! Després d'això la PAC estava clarament en marxa i (aquest cop sí) estàvem fent un treball en equip (entre més de dues persones), quina sorpresa! Hi ha hagut de tot entre sorpresa i sorpresa: desànim, cansament, una mena de cabreig amb el món en general (bé, amb la muntanya si voleu perquè és tant dura com bella) i fins i tot una varicel·la! Però ara, aturats on estem, val la pena veure el troç de pujada que hem fet: És molt! Noies, ens hem de preparar perquè aviat farem el cim!
dilluns, 10 de maig del 2010
"Cumbres borrascosas"
Acabo de llegir el post del Pol i no he pogut fer res més que riure, encara que el títol sigui el de "Males noticies", ja que ell fa referència a la pèrdua d'una de les integrants del grup, que a hores d'ara sembla totalment irreversible. M'he rigut, perquè a sobre jo tinc la sensació d'estar perdent a un altra membre del grup. De fet ningú ha dit en cap moment que pujar a l'Everest sigui fàcil, no?? crec que aquesta frase ja l'he repetit, però es que la pujada no vegis com es complica, a mesura que s'acosta el dia de l'entrega.
Ric també, perquè acabo de xafardejar un dels altres blogs de gent de l'assignatura (primer dia, ja que no havia tingut ni temps) i he pogut llegir que sembla que hi ha gent que s'aburreix una mica, ja que l'asignatura se'ls fa petita. Ostres, a mi em falta temps, mans i ulls per poder assimilar tot el que estic aprenent, però, es veritat hi ha gent per tot en aquest món. Però si, no puc fer res més que riure, per que estic nerviosa, falten dos dies per a l'entrega i encara haig de fer mil coses...o sigui, que "pies en polvorosa" i a seguir pujant!
Ric també, perquè acabo de xafardejar un dels altres blogs de gent de l'assignatura (primer dia, ja que no havia tingut ni temps) i he pogut llegir que sembla que hi ha gent que s'aburreix una mica, ja que l'asignatura se'ls fa petita. Ostres, a mi em falta temps, mans i ulls per poder assimilar tot el que estic aprenent, però, es veritat hi ha gent per tot en aquest món. Però si, no puc fer res més que riure, per que estic nerviosa, falten dos dies per a l'entrega i encara haig de fer mil coses...o sigui, que "pies en polvorosa" i a seguir pujant!
dissabte, 8 de maig del 2010
Males notícies
Companyes de fatigues,
Estic pensant en la possible pèrdua d'un membre del grup. Fa dies que miro endarrere i no la veig. La corda que duia lligada a nosaltres està molt destensada... em penso el pitjor! La crido i no respon (li he enviat un missatge a la seva bústia personal). Talment sembla que hagi desaparescut entre la boira del que, ara sí, sembla ser el començament del cim... I nosaltres com estem? Bé, no? Nosaltres sí que estem en forma?
Ja ho sabíem, però, que intentar aconseguir una proesa com la que estem fent (sent uns totals desconeixedors del medi en el qual ens trobem) significa soportar innumerables sotragades.
Per si de cas, un últim intent desesperat: - MAAARRTAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
Estic pensant en la possible pèrdua d'un membre del grup. Fa dies que miro endarrere i no la veig. La corda que duia lligada a nosaltres està molt destensada... em penso el pitjor! La crido i no respon (li he enviat un missatge a la seva bústia personal). Talment sembla que hagi desaparescut entre la boira del que, ara sí, sembla ser el començament del cim... I nosaltres com estem? Bé, no? Nosaltres sí que estem en forma?
Ja ho sabíem, però, que intentar aconseguir una proesa com la que estem fent (sent uns totals desconeixedors del medi en el qual ens trobem) significa soportar innumerables sotragades.
Per si de cas, un últim intent desesperat: - MAAARRTAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
dimarts, 4 de maig del 2010
ascenció a l'everest
Ningú ha dit, que l'ascenció a l'everest sigui fàcil...
De moment estem a mig camí i encara hem d'adaptar una mica el pas de pujada que portem...
Es veritat que el ritme de treball hauria de ser més intens i alhora més participatiu...No es poden deixar les coses per a l'últim moment i s'haurien de crear més debats entre nosaltres, que alhora crearien una comunicació més fluïda, que es el que ens fa falta, entre d'altres coses.
No es fàcil barallar-se, al menys per mi, amb aquest món ple de noves tecnològies, i més encara, desprès d'haver treballat gairebé nou hores seguides.
Tot i així, estic molt engrescada i molt contenta de poder accedir a unes noves eines que abans eren del tot desconegudes per a mi.
anem pel bon camí, però ens falta una mica més de constancia i dedicació. La tercera PAC es la nostra PAC.
De moment estem a mig camí i encara hem d'adaptar una mica el pas de pujada que portem...
Es veritat que el ritme de treball hauria de ser més intens i alhora més participatiu...No es poden deixar les coses per a l'últim moment i s'haurien de crear més debats entre nosaltres, que alhora crearien una comunicació més fluïda, que es el que ens fa falta, entre d'altres coses.
No es fàcil barallar-se, al menys per mi, amb aquest món ple de noves tecnològies, i més encara, desprès d'haver treballat gairebé nou hores seguides.
Tot i així, estic molt engrescada i molt contenta de poder accedir a unes noves eines que abans eren del tot desconegudes per a mi.
anem pel bon camí, però ens falta una mica més de constancia i dedicació. La tercera PAC es la nostra PAC.
diumenge, 2 de maig del 2010
El que rutlla i...el que no!
Hola noies!
Aprofitant aquests dies de descans abans no comencem (ja mateix) amb les tasques de la PAC 3 és un bon moment per a reflexionar sobre els punts forts i els febles que (segons el meu punt de vista) han estat els més significatius fins ara al grup:
Els punts forts
Espero que en aquesta PAC 3 que iniciarem en breu poguem millorar els aspectes negatius que he citat i que, al final del projecte, els comentaris negatius s'hagin solucionat!
Aprofitant aquests dies de descans abans no comencem (ja mateix) amb les tasques de la PAC 3 és un bon moment per a reflexionar sobre els punts forts i els febles que (segons el meu punt de vista) han estat els més significatius fins ara al grup:
Els punts forts
- L'actitud cívica de tots els membres del grup pel que fa als comentaris dels missatges.
- La facilitat en arribar a acords grupals.
- L'acceptació de propostes sense buscar obstacles innecessaris.
- La bona col·laboració entre alguns membres del grup.
- Les absències no previstes, que demostren que no s'està complint amb el punt dels acords grupals referents a freqüència de connexió.
- Un cert "deixar fer" que sembla més aviat "que ho facin els altres"(que cadascú pensi si això li escau o no).
- Manca de comunicació (entre alguns membres del grup).
Espero que en aquesta PAC 3 que iniciarem en breu poguem millorar els aspectes negatius que he citat i que, al final del projecte, els comentaris negatius s'hagin solucionat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)